La nit màgica - Jennifer Huarte Patiño

Hi era a casa sola. Mirava al cel fosc, amb els seus estels que brillaven com diamants, i a la lluna plena blanca com la neu.
De sobte, vaig veure un prim raig de pols de color d'or que es difuminava en el cel. Vaig sentir un soroll a la cuina. Em vaig dirigir cap allà i vaig observar una estona, però no hi havia res.
Em vaig desconcertar al tornar a veure aquell prim raig de pols daurat però aquest cop havia sigut a dintre de casa, just per sobre del meu cap. El vaig seguir. Quan es dirigia cap a la finestra era tancada i aquell raig d'or va caure a terra, al donar-se un gran cop contra el vidre.
Al caure a terra, vaig començar a saber què era. Era un ser molt prim. Les seves cames semblaven filferros. Tenia ales i unes orelles punxegudes una mica tapades pel seu cabell vermell.
Era una fada! La vaig posar sobre un coixí. El meu gos i jo la miràvem sorpresos.
Aviat es va despertar i quan es va tranquil·litzar una mica, li vaig preguntar què li passava. Es va acostar al meu gos i mentre l'acariciava va dir que havia vist un petit troll amagant tot el que havia robat. I que per això ara el seguia. Desprès, em va dir al seu nom que era Petitapapallona.
El petit troll era just davant la porta de casa meva, on donava petits cops amb la seva pala. Semblava que volgués matar a la porta.
Petitapapallona sabia molts trucs, com per exemple fer-se invisible ella i tots els que estaven al seu costat durant un temps determinat. Sabia convertir algú en granota durant aproximadament dues hores, i molts jocs de màgia més que em va explicar mentre li posàvem menjar als conills.
De sobte, vaig tenir una idea per espantar aquell petit troll. I vam posar en marxa el pla.
Vam obrir la porta al petit troll, però ell no va veure res, perquè amb el truc de la invisibilitat ens vam tornar invisibles, i amb l'avantatge que, encara que fóssim invisibles, ens podíem veure entre nosaltres.
El vam fer passar una mica de por. Vam imitar veus de fantasmes i les seves tenebroses rialles. Es va donar un petit cop amb el mirall al caminar cap enrere. Es va donar la volta i li vaig tapar els ulls amb el seu gran barret.
El petit troll estava desconcertat. Presentia algú però no veia res. A més, Petitapapallona i jo no érem les úniques invisibles; els meus animals també ho eren.
El meu gos li va mossegar el cul i el petit troll va fer un gran salt per l'ensurt. Encara no s'havia tret el barret dels ulls mentre corria per tota la casa colpejant-se contra tot.
La veritat es que no va arribar molt lluny perquè es va estampar contra la porta de la meva habitació i va caure de cul. Encara li fa mal. I, per fi, es va treure el barret dels ulls. El petit troll es va posar a cridar com un boig. Notava a les cames com si uns conills invisibles li pugessin cos amunt i que un altre li mossegués el dit. I la veritat és que no s'equivocava gens.
Havien passat dues hores aproximadament i l'efecte d'invisibilitat va començar a desaparèixer i es va adonar de qui li havia fet passar aquell mal moment.
El vaig mirar fixament als ulls i vaig veure que estava molt nerviós. Però no ho estava gens. Era un entremaliat i graciós elf que sempre tenia problemes amb les fades. Al descobrir l'encanteri de l'elf, aquest va desaparèixer.
I tots nosaltres vam descobrir que tot era una broma que s'havia inventat l'elf per espantar a Petitapapallona. Però ell no havia contat amb mi, ni tant sols em coneixia. Al final l'espantat va ser ell.
L'elf i Petitapapallona van acabar llençant-se boles màgiques, però només era una petita guerra amistosa.
En uns minuts, es van acomiadar dient que ens tornaríem a veure.
Espero que no sigui amb altre broma.
Malgrat tot, haig de reconèixer que m'ho vaig passar molt bé.
Els meus pares sempre m'han dit que no sempre ens hem de creure el que no hem vist, però que quan es tracta de la màgia no dubti a creure'hi.
Ara sé que la màgia existeix. A més certa fada em va dir que, si no hi creiem, el seu mon desapareixeria i quedaria oblidat per sempre mai. Jo ja crec en la màgia. I tu?
Sabia que aquella nit seria molt especial, però no m'imaginava que seria "la nit màgica" més divertida de la meva vida.